Els Boscos

Ahir al vespre, varem anar a veure una obra de teatre.
Em va agradar moltissim, no sabria dir els motius en concret. Peró el que si que puc dir, és que mai, pero mai de mai, una obra de teatre m'havia fet sentir-me tan identificada.
La veritat va haver-hi coses de l'obra que em van fer reviure moments desagradables que han passat aquesta temporada, peró el fet de veure-ho des d'una alltra visió, em va fer obrir els ulls, i veure que el culpable de la situació que m'ha passat i que varem viure plegats, NO vaig ser jo, cosa que es d'agraïr, perque durant molt de temps, i encara ara, segons el moment, segueixo pensat que va ser culpa meva.

L'obra m'ha fet reviure moltes coses, ha despertat moltes més dins meu, peró no li puc fer entendre a ell. No puc.....simplement he de fer poc cas del que em passi pel cap..i seguir tirant endevant, com ho he de fer.


La coincidencia de l'obra, amb les dates que s'apropen, no ha fet res més que acelerar, el procés..... arriba una temporada més aviat "tristota", de mals records, de pors, i de tornar a sentir aquell sentiment de soletat i de mal.

Tornaré a necessitar la força, que (en algun moment m'han dit que he tingut)


I mai, mai, mai, ni obres de tetare, ni llibres, ni pelicules, ni ell mateix amb les seves paraules, per molt sinceres que puguin ser ( tot i que encara no ha arribat el moment de total sinceritat), em podran ajudar a saber perque em va fer tan de mal?? I va deixar que m'enfonses, mentres ell, tenia por d' admetre que ell era el que havia canviat.




Els Boscos. (Sala Becket)
Un home i una dona deixen la ciutat per passar un cap de setmana a la casa de vacances d'ell, enmig d'un bosc al costat d'un llac. En Nick i la Ruth, en la serenitat del crepuscle, viuen l'inici d'un idil·li. Però la quietud inicial deixa lloc ben aviat a l'emergència d'antagonismes, de tensions, de pors: la fricció entre un desig desesperat de contacte i la dificultat de deixar-se anar acaba amb una explosió de violència física i psicològica, a través de la qual veiem la por, que tenim tots, de perdre'ns a nosaltres mateixos. Al final, sota la llum freda de l'albada, s'insinua una reconciliació, una treva no gens fàcil.

Amb Els boscos, David Mamet va escriure un drama poètic sobre l'heterosexualitat que explora la dificultat de la relació home-dona; una tragèdia clàssica inspirada, no obstant tot plegat, en una substancial fe en la naturalesa humana.