Et sento plorar i em dol,

busco la manera de consolar-te,

d'arrancar-te un petit somriure,

m'imagino com se t'il·lumina la cara...

Ara, avui, només puc dir-te que tot passarà......

que quan aquesta porta es tanqui

una finestra nova s'obrirà davant teu

i jo estaré aquí per respirar amb tu

l’aire de la nit enlluernat per la lluna

i seguirem l'estrella que més brilli

per seguir caminant endavant,

deixant que el Nadal entri un any més dins nostre,

sense por ,sense culpa, sense rancor, sense remordiments,

sense esperances buides de sentit...