anna

dijous, d’agost 24, 2006

Furia

"Furia"


Oye, qué pasa, que no me abrazas,
acaso tengas que olvidar,
una mentira, y un desengaño, y un gran fracaso, una vez más.

Oye, qué pasa, que no me abrazas,
llueva al derecho, llueva al revés.
Tras la borrasca, la lluvia escampa,
la furia es vida , furia otra vez .

Pero siempre saldrá la luz, cuando lo oscuro pinte negro.
Y en un inmenso amorecer, desde mi fin veré la playa.
Furia, furia, furia que devasta.
Furia, furia, furia de crecer.
Que entre dentro, dentro de mi casa,
Que me rompa, que me vuelva a hacer.

Y oye, que pasa, que no me abrazas.
Es hora de decir adiós,
y como el viento,
sin un lamento,
pasa a la vida, pasa al amor.
Pero siempre saldrá la luz.........................

dimarts, d’agost 22, 2006

OBLIDAR


Alguns diran que el millor és oblidar.

Com ho puc fer,

si ni tan sols sóc capaç de deixar

de pensar en tu un sol instant.

Com és possible si no desitjo pas oblidar?

Alguns diran que el millor és oblidar.....

Ignorants!!!!...

Si t'haguessin conegut,

si haguessis significat per ells el que signifiques per mi,

no opinarien igual!!!!.








Buscant molt dins meu................ treien a la llum pensaments que fa temps que havia enterrat.