Gracies/Gracias

Graciessss!! a tots els que formeu part de la meva vida!!!

Tots sou especials...i tots em doneu moltissim sense jo demanar-ho!!

Un petonàs!!

Graciassss!! a todos los que formais parte de mi vida!!

Todos sois especiales...i todos me danis muchisimo sin que jo lo pida!

Un besazo!!

Por la boca vive el pez

Algo lo que me invade, todo viene de dentro

Nunca lo que me sacie, siempre quiero, lobo hambriento.

Todo me queda grande para no estar contigo.

Sabes, quisiera darte siempre un poco más de lo que te pido.

Sabes que soñaré, si no estás que me despierto contigo.

Sabes que quiero más, no se vivir solo con 5 sentidos.

Este mar cada vez guarda más barcos hundidos.

Tu eres aire, yo papel, donde vayas yo me iré,

si me quedo a oscuras luz de la locura ven y alúmbrame.

Alguien dijo alguna vez por la boca vive el pez

y yo lo estoy diciendo,

te lo estoy diciendo otra vez.

Dime porque preguntas cuanto te he echao de menos,

si en cada canción que escribo corazón eres tú el acento.

No quiero estrella errante,

no quiero ver la aurora

quiero mirar tus ojos del color de la coca cola

Sabes que soñaré, si no estas que me despierto contigo.

Sabes que quiero más, no se vivir solo con 5 sentidos.

Este mar cada vez guarda más barcos hundidos.

No estas conmigo siempre que te canto,

yo hago canciones para estar contigo,

porque escribo igual que sangro,

porque sangro todo lo que escribo.

Me he dado cuenta cada vez que canto

que si no canto no se lo que digo.

La pena está bailando con el llanto

y cuando quiera bailará conmigo.

La vida apenas solo dura un rato

y es lo que tengo para estar contigo

para decirte lo que nunca canto,

para cantarte lo que nunca digo.

Els Boscos

Ahir al vespre, varem anar a veure una obra de teatre.
Em va agradar moltissim, no sabria dir els motius en concret. Peró el que si que puc dir, és que mai, pero mai de mai, una obra de teatre m'havia fet sentir-me tan identificada.
La veritat va haver-hi coses de l'obra que em van fer reviure moments desagradables que han passat aquesta temporada, peró el fet de veure-ho des d'una alltra visió, em va fer obrir els ulls, i veure que el culpable de la situació que m'ha passat i que varem viure plegats, NO vaig ser jo, cosa que es d'agraïr, perque durant molt de temps, i encara ara, segons el moment, segueixo pensat que va ser culpa meva.

L'obra m'ha fet reviure moltes coses, ha despertat moltes més dins meu, peró no li puc fer entendre a ell. No puc.....simplement he de fer poc cas del que em passi pel cap..i seguir tirant endevant, com ho he de fer.


La coincidencia de l'obra, amb les dates que s'apropen, no ha fet res més que acelerar, el procés..... arriba una temporada més aviat "tristota", de mals records, de pors, i de tornar a sentir aquell sentiment de soletat i de mal.

Tornaré a necessitar la força, que (en algun moment m'han dit que he tingut)


I mai, mai, mai, ni obres de tetare, ni llibres, ni pelicules, ni ell mateix amb les seves paraules, per molt sinceres que puguin ser ( tot i que encara no ha arribat el moment de total sinceritat), em podran ajudar a saber perque em va fer tan de mal?? I va deixar que m'enfonses, mentres ell, tenia por d' admetre que ell era el que havia canviat.




Els Boscos. (Sala Becket)
Un home i una dona deixen la ciutat per passar un cap de setmana a la casa de vacances d'ell, enmig d'un bosc al costat d'un llac. En Nick i la Ruth, en la serenitat del crepuscle, viuen l'inici d'un idil·li. Però la quietud inicial deixa lloc ben aviat a l'emergència d'antagonismes, de tensions, de pors: la fricció entre un desig desesperat de contacte i la dificultat de deixar-se anar acaba amb una explosió de violència física i psicològica, a través de la qual veiem la por, que tenim tots, de perdre'ns a nosaltres mateixos. Al final, sota la llum freda de l'albada, s'insinua una reconciliació, una treva no gens fàcil.

Amb Els boscos, David Mamet va escriure un drama poètic sobre l'heterosexualitat que explora la dificultat de la relació home-dona; una tragèdia clàssica inspirada, no obstant tot plegat, en una substancial fe en la naturalesa humana.